Apartat de vós, vuit dies
me pareixen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.

Homo casat i festetja,
hauria mester embarcar
i en esser allà d’allà
dar-li feina a rebentar,
i llenya en no atropellar,
i es pa amb una passetja.

Molt m’agrada, i no ho creureu,
sa xuia d’un porc femella:
¿vós que me convidareu,
quan matareu sa porcella?