Es doblers i ses amors,
allà on són, se demostren.
Ses lletres poc hi importen;
basta parèixer senyors.
A sa muntanya, per neu
i a Sóller per taronges
i a Sineu per los congrets
i rosquilles de ses monges.
A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi vaig per mor d’En Miquel.