Terra avorrida de Déu, qui no fa blat ni civada: en quatre anys que t’he sembrada no m’has tornat lo que és meu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Camps
Llucmajor
1086
II
Mestre Damià Burell és un mestre de mala aixa: pensant-se fer una caixa, li va sortir un cubell.
Oh mirai de los meus uis! ¿A on deveu esser ara? Darrere aquella muntanya. Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
Fosses, Juana-Maria, reina de tot lo món junt, per soldat m’apuntaria per servir-te cada punt.