Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Camps
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1086
Volum
II
Altres cançons relacionades
Teniu una fia tendra
amorosa i elegant:
madona, d’aquí en envant
voldria esser es vostro gendre.
Xuia marrana,
a dobler sa cana,
a dobler es cordó.
Dins s’abeurador
hi ha un xuetó
que du es calçons d’endiana.
Xuia marrana!
¿Vols que et diga es meu cabal
d’aquí endavant que he mester?
Un ganxo i un paner
per anar an es figueral.
Tradicionari de Mallorca
