Anit passada a altes hores,
quan me n’anava a colgar,
dues joves vaig trobar,
bona amor, i me varen dar,
de part teva, mil memòries.
Sal, pebre bo i canyella,
tot és d’un mateix color.
Vaig anar a tocar es filó
i em vaig rompre una costella.
Bona vida és la que passa
el senyor de caragol:
no paga lloguer de casa
i la porta allà on vol.