En Bartomeu taia murta i Na Maria la treu, i fa més feina que deu taiant sa llarga i sa curta.
Murta
Alaró
Aquella mà tan inflada de s’estimat, ¿què deu fer? qualque dia, en caure bé, hi faria una passada.
Cara de sol resplendent, jo sempre he pensat en tu. Tu no penses en ningú, només en la teva gent.
No t’enfads, polit clavell; no tremolis per això, que, si vols sang del meu cor, du ganivet i ribell.
