Mai estaràs més a pler
que es temps que seràs fadrina:
casa’t, veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina.
D’un pi sol néixer una pinya;
d’una pinya, un copinyó;
i d’es teu cor, Catalina,
en surten raios d’amor
Saps que estic d’a pler quan jec
devers la una, una estona,
a’s costat de sa brivona!
I a cada uiada que em dóna
diu:-’Tura’t, si no, m’assec!