Cama-rotges i alitsons,
colissos i casconia,
un temps sa gent en vivia
ses mares i es minyons.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Herbes diverses
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1448
Volum
II
Altres cançons relacionades
Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.
Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora de Mallorca.
-Los grans doctes se n’admiren
i l’homo llest s’hi confon.
Digau-me ¿on era, on,
que tots es ases del món
bramaven i se sentien?
-Aquesta sabiduria
confon qualsevol missèr:
dalt sa barca de Noè,
perque un tot sol n’hi havia.
Tradicionari de Mallorca
