La pobra garbaionera tot l’any li fan ets entorns: d’estiu li cuien ses paumes, i d’hivern es garbaions.
Garbaions
Artà
En Miquel Murtó se casa; una cosa com això! Ben corrents me’n niré jo i faré casar es nostro ase.
Una barra tota d’or, que en deu valer, de diners! I jo en pagaria més, Margalida, del teu cor.
Com me varen sortear en es Convent de la vila, no me creia, Margalida, que es tres m’haguessen de dar.
