Tot són cards i coralines,
cama-rotges un planter.
Quin habitar que hi deu fer
enmig de tantes espines!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Espines
Llucmajor
1025
II
Tres palometes renten dins un riu,
una de bugada, s’altra de lleixiu.
Una cui floretes per lo fill del rei.
El fill del rei passa, li tira un gall d’or,
li tira una pedra, la fér en el cor.
-Roseta, si t’he fet mal, el metge et curarà.
Si no basta es d’aquí, d’altra n’hi haurà.
Pas per un carrer, sent tocar de mort;
Na Roseta és morta; Déu li do perdó.
No la veig p’enlloc, ni per sa finestra ni per cap balcó.
Sí, per una encletxa, que fa oració.
L’amo meu m’ha comanat
que li peguem terra terra,
i en esser en es camp d’es blat,
es vent a s’oreia esquerra.
Per veure’t i perque em vesses
mos hauríem de casar
un poc abans de segar,
i cobraríem ses messes.