Ramellet, no vui que vós
per mi passeu mala vida,
que n’estic entresentida
que en trobaré de millors.

El fonoll per ses voreres
se sol fer llarg i gruixat.
Jo en tenc un boçí sembrat
dins Sant Juan sa mitat
i la resta dins Porreres.

S’haver-me’n d’anar no planc;
només ‘ver-te de deixar.
Si no te puc alcançar,
pens que arribaré a plorar,
per tu, llàgrimes de sang.