Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
A ca nostra hi ha un jardí
d’herba sana i orengues.
Si no t’agrada, no en menges,
que per ara ho vui així.
Es natural d’es casar:
d’es dotze fins an es tretze;
perque, si els deixen passar,
s’al•lota ja torna lletja.