Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
991
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es sol surt i fa sa via
i cap a’s ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i de sa llavor.
Si he de tenir ventura,
ja la m’enviarà Déu:
lo que tenia per meu,
ara vaig que altri ho cultiva
Tradicionari de Mallorca
