Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
991
Volum
II
Altres cançons relacionades
Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
D’un pi sol néixer una pinya;
d’una pinya, un copinyó;
i d’es teu cor, Catalina,
en surten raios d’amor
Jo voldria, si em casava,
un infant o dos tenir
i porer-los mantenir,
però sis o set ja és fava.
Tradicionari de Mallorca
