Ses ungles me vui taiar
avui que és dilluns, mu mare,
i ha d’esser ara, just ara;
si no, llavò em passarà.
Jo voldria tenir un quadro
del vostre cos retratat.
Jo us enyor, mon bé estimat,
i vós no hi teniu cuidado.
Damiana, Damiana,
per aquí descalça vas;
alerta a qualque escarràs,
ara que estàs bona i sana!