Voldria esser passarillo
un més entrant dins s’estiu.
¿Saps a on faria es niu?
A baix d’es teu rebosillo.

Estimada, cara d’or,
prenda volguda i garrida,
da’m una gota de vida.
¿Que és de bronzo, lo teu cor?

Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.