Des que s’al•lota em va dir
que té sa flor reservada,
amb so bastet i s’espasa
no m’arrisc a aturar-m’hí.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Flors i plantes diverses
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
951
Volum
II
Altres cançons relacionades
Pobre de Nofre Camell!
que tengué mala topada:
davant ca s’enamorada
veren caure s’ase i ell.
Jo sé ben cert, vida meva,
que de mi vos han dit mal.
Ja direu an aquest tal
que pas un ram per ca seva.
Set a una ravenissa
no la pogueren ’rancar,
i hi hagueren de menar
ses egos de Son Catlar,
ses euveies de Païssa.
Tradicionari de Mallorca
