Des que s’al•lota em va dir
que té sa flor reservada,
amb so bastet i s’espasa
no m’arrisc a aturar-m’hí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Flors i plantes diverses
Llucmajor
951
II
’una paraula volant
que dins es ball vaig tirar,
no n’era per a pensar
que tu l’emplomasses tant.
Ja ho seràs, ja no ho seràs,
madona de S’Alcoraia.
Si no vols jeure a sa paia
ja jauràs a matalàs.
Sa mestressa d’En Taxego
diu: -Mestre, això no va bé.
-Mestresseta, ‘xau-me fer,
i al manco tudarem cerro.