A sa muntanya hi ha neu
i s’oratge que li toca.
An es costat de s’al•lota
hi fa un estar de Déu.
Es cos de plata teniu,
i a los braços branques d’or;
duis un mirai en es cor,
i dins es cap, argent viu.
Estimada, vós teniu
amb cadenes es meu cor.
Com es vel•la revenjoli!
Ja ho va dir un olier:
“Una olla, per estar bé,
ha mester sal, pebre i oli”.