Sa meva dona m’enyora;
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat
i jo damunt empredrat
de davall sa menjadora.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Missatges
Artà
918
II
Si t’agraden es petits,
an es grans no faràs pressa.
Olla petita, prest vessa;
tot són renyines i crits.
A Son Fangos, que són molts,
feis-los fer bona pesada:
es cap i sa renyonada
i la mitat d’es potons.
¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.