Mon cor no és bronzo ni ferro
per tanta pena sentir;
si vos torbau a venir,
no sereu a mon enterro.
Sa cunyada em fa morrada
quan m’enquantra p’es carrer,
i jo encara sols no sé
es seu germà si m’agrada.
Un clavell dins un pinar,
en remui dins una olleta.
¿Qui és aquesta joveneta
qui de mi se vol burlar?