Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
-¿Em vols dir tu, feligrès,
quina cosa sia aqueixa
que, abans de sa mare nèixer,
es seu fii fuig i la deixa
per por de quedar sorprès?
-Això no és infant qui mama,
ni cap torrent, ni cap gorg;
això me pareix un corc
que habita dins una fava.
‘Moreta, ses sopegades
que he passades per tu anit,
ara tot s’ha convertit
en mateixes i dansades.