Com me veig tan tota sola
com la gírgola en el camp,
per devertir-me jo cant
i la meva vista plora.

Jo me’n vaig per sa garriga
cercant nius de busqueret;
també ne trob de traquet,
de dragó i de formiga.

Amor –deia-, no voldria
que em donàsseu mai guerrer,
que el meu cor esclataria
si en ves un que qualque dia
regàs aquest claveller.