Anit passada es rompé
es mirai amb què em mirava.
I ara, ¿ambe què em miraré,
si altre mirai no m’agrada?

La vostra cara és com s’esca:
en tocar-la es foc, s’encén;
bona amor, com veis que pen,
no comporteu que patesca.

Quan li veu es rebosillo
tan lluent i tan planxat,
ja conversa li ha armat,
i ella riu amb so currillo.