Miquelet, no em matis ara;
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres,
i jo tenc dos cirerers.

Mos prediquen dalt ses trones
que no porem murmurar.
¿Qui serà qui aturarà
sa llengueta de ses dones?

La vostra cara és com s’esca:
en tocar-la es foc, s’encén;
bona amor, com veis que pen,
no comporteu que patesca.