Estic que no em puc sofrir.
Jo em daria a Llucifer!
Em trob sense cap dobler
ni sé d’on m’han de venir.
Saps que vares fer de mal
vendre es saler, Catalina!
¿Què han de dir d’una fadrina
com tu, que no tenga sal?
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.