N’Antonieta és estat
qui mos ha treta sa pella,
però això no és sortit d’ella:
sou vós qui l’hi heu manat.
No perdeu s’apostolat,
sia porc, sia porcella.

Sa fruita verda m’esmussa,
ses cireres i es murtons.
Aquest jove, p’es garrons,
du caguerades de puça.

A devers Sa Punta un temps
no m’hi poria alegrar,
i ara, de poc ençà,
sempre hi tenc mos pensaments.