S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.

Me diuen que es teu cosset
mermula molt ma persona:
fé una volta redona,
com el pago, i mire’t.

En Jaume Batista
d’es Quatre Cantons
se mira es botons
i espaia sa vista.