Com veig que me n’he d’anar,
i no us he de veure pus,
careta de Bon Jesús,
jo de prop vos vull mirar.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
L’any dotze feren es sous
i l’any tretze ses tresetes,
l’any catorze ses pessetes
i l’any quinze es durets d’or.