Altres cançons relacionades
A Cala Figuera pesca
el tresor de mon amor:
voldria que fes maror
perque prest acabàs s’esca.
S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda tan agra
per un qui l’ha de sofrir!
Jo sé llegir lo que escric;
de los meus mals som el metge;
si dius que som pobra i lletja,
ja ho ets tu, guapo i ric.
Tradicionari de Mallorca
