’Vui és dijous tot lo dia,
un temps l’anava esperant;
i ara m’alegra tant
com si dijous no hi havia.
Una herba que se diu tuina,
bona per medicament.
Jo vaig tenir un pensament
de treure’l de dins sa cuina.
Vint-i-vuit dies fa avui
que no he vista sa dona;
per ventura ella se troba
amb una font a cada ui.