¿Camí llarg i enfadós?
Poques vegades vendreu.
Lo meu bé, no m’olvideu,
que jo no m’olvid de vós.

Saps que és de verd es figó,
que encara no fa lletrada,
ni sa figuera no és nada,
ni han sembrat es brancó,
ni terra per nodrir-ló
Déu del cel no n’ha creada.

Sa soca jo no la vui
perque està plena d’espines:
que la cuïn ses Tonines,
o si no ses Catalines,
que no n’han coïdes `vui.