Mirau sa sogra i sa nora
quina escomesa se fan!
per vila s’encontraran
i sa que pot se fa enfora.
Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.
Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.