Es temps de batre, es mossons
se passegen per ses eres,
duen unes mostatxeres
que són com a moretons.
Voldria esser la llendera
d’es rellotge d’es teu cor,
i llavò sabria jo
ambe qui tens sa quimera.
Sa branca d’aufabeguera
que tu em vares enviar,
¿saps a on la vaig posar?
A un ram per agranar,
a sa vorera de s’era.