Sou Rosa, i no de roser;
sou fia d’una altra Rosa;
no és molt que sieu hermosa,
que de natural vos ve.
Ses gracis te’n puc donar,
de ses vellanes que has duites:
totes són estades buides,
no n’he pogudes menjar.
En passar per ca N’Antic,
comana’m molt En Tomeu,
que, d’ençà que no l’he vist,
no té alegria el cor meu.