Ses gracis te’n puc donar,
de ses vellanes que has duites:
totes són estades buides,
no n’he pogudes menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Presents, enramades, fineses
Binissalem
Arbres i fruits (camp i conreus), Festeig, Fracàs, Joventut
7a7b7b7a
Assonant
4
3544
I
207
Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
Jo me’n vaig arena arena
a voltar s’aubercoquer:
es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
Enguany serà any de lli
i ses mantes faran pomes.
-Al•lota, ¿per que t’entones?
-¿Per que? ¿Per que? Perque sí!