Damunt es Puig de Bonany
vaig sentir cantar una cega;
no hi ha cosa més alegre
que coir blat per tot l’any.
Déu no en veu
i el Papa tampoc;
el Rei un poc,
i ets homos sempre.
Un altre d’igual.
Quan me’n vaig, tot són clavells,
flors i passions badades;
i quan me’n torn, sopegades,
parets altes i murades,
mates, soques i revells.