D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tallar rama
Llucmajor
1217
II
Damunt s’aujub de Betlem
dos fadrins tiraren junta:
un volia anar a Sa Punta,
s’altre en es camí d’Infern.
Vós sou la que em poreu dar
alegria, i no me’n dau.
Ves quin possible trobau
que un altre tenga sa clau
i jo que haja de tancar!
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatassis cavant
i que no menjassis tant,
que sa farina va cara.