D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tallar rama
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1217
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es viudos de mala casta
van de nits, com es mussols;
diuen que tenen en casa
tovaioles i llençols.
Si jo t’enquantr cercant goma,
a prunera o a ametler meu,
ja hauràs de tenir bo amb Déu
que no la’m pagues, Coloma!
Ai, ai, ai! –cridàveu vós
com vos tenien en mans;
par que fósseu llebretona
perseguida de los cans.
Tradicionari de Mallorca
