Set anys ha fet, Margalida,
set anys, que te perseguesc,
amor, i tant te conec
avui com es primer dia.
Cada dia tenc notici?
de que tu m’enganaràs.
Si és així, bé faràs
de dur-me an es suplici.
Jo no sé amb quin indici
tal pesar me donaràs.
Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.