Aquest camí de Son Puig,
que n’es més dret que una pauma!
En sentir anomenar Jaume,
sa tristor que tenc me fuig.
M’he posat mocador a’s coll
per porer fer de currete;
tenc sa dona pertenete.
vui assemblar a qui bé em vol.
Es gall de Son Porquer canta,
diu que no ha berenat:
i l’amo que ja ha afinat
que s’ordi va a coranta.