Jo em mirava ses estrelles
i ets estels de dos en dos.
Ramellets de flors, adiós,
jo me’n vaig a ses euveies.

Mu mare em va dur a Sant Blai
perque aprengués de rallar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.

Ses figues flors de sa Vinya
d’es terme d’es Rafalet,
mos hauran fet es ballet
i noltros tendrem blat dret
a ses rotes d’En Conet,
allà en es portell de Pina.