A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.

Ara ve el mes de gener,
que fa gran sol,
i el mes de juriol,
que fa gran fred.
Jo, clarament ho crec
perque és així.
Dalt es Puig de Sant Magí
cuien aglans
dotze llebres i deu cans
dins una gàbia.
Ses llebres prenien ràbia
de set mostels.
Cercaven pells i plomatxos
de cerres de porc.
Vaig afinar un ca xorc
sense quissons
que es menjaven es ciurons
de tres en tres.
Perque fos drac
cercaven pells de llimac
per fer flassades.
I dones desvariades
cercant conís,
i les cercaven p’es pins
de cna Alou
perque es pinar de Bell Nou
ja no bastava.

En aquesta casa honrada
hi han fet un capellà.
En Toni heu de casar,
o si no, s’enredarà
un dia que hi hagi gelada.