Margalida, adiós;
jo et vull dar la despedida;
estoja’m una cadira
quan mos morirem tots dos.
Me ric d’es qui es riu de mi
i me ric de tot el món;
me ric d’aquelles qui són
dones de no i de sí.
Ja diràs an En Pinyol,
aquell qui em donà s’envesta,
que vénga dia de festa,
trobarà sa casa llesta
que lluirà com un sol.