Teniu unes segadores lo que havíeu de mester: fan planta en es sementer i, com se’n van p’es carrer, són com és ara senyores.
Segada
Sineu
Barrabàs empeltà Judes de branques de Llucifer i de ses mateixes mudes va sortir es xeremier.
Ja diràs a N’Alomar que tanqui sa farinera, que jo tenc un molí a s’era i per tot Sineu moldrà.
Un temps cabrers i pastors em donaven alegria, i ara, de cada dia, me’n donen es llauradors.
