A Aubarca estic desterrat
i no toquen ses campanes.
Un mes i dues setmanes
fa que no he festejat.
Los raios de vostra cara
són qui il•luminen es sol,
i sa llengo se’n resol:
n’hi pren com el rossinyol
que canta com s’auba és clara.
Un temps cabrers i pastors
em donaven alegria,
i ara, de cada dia,
me’n donen es llauradors.