Tenc s’esquena qui me renya;
Jesús, que me fa de mal!
Voldria tenir es dogal
de sa mula de Son Penya.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Selva - Biniamar
1164
II
Dalt una punta de guya
un ball hi varen armar:
dos-centes colles ballaven,
tres mil miraven ballar.
Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Dia sis d’abril, t’entrà
sa terrible malaltia.
Se parlà si te venia
d’un esforç fet algun dia
d’una pedra carregar.
Això no ho hem d’ignorar,
que és la mort que et perseguia.
Tot era gent que plorava,
p’es corral i p’es carrer
Morí blau En Carnisser
de sa pena que passava.