Cara de rosa, aixequè’t,
'nirem a missa primera.
Davant sa teva carrera
m’hi som enredat de fred.
Jo no sé què n’hem de dir
d’aquesta terra tan poca:
quan desenganx una roca,
s’altra ja torna tenir.
¿Quina és l’amorosa mare
que alimenta es seus infants,
la potegen inhumans
i li escupen a sa cara?
La terra.