Senyora, amb una aigo més
fèieu ric tot Llucmajor.
I ara, tanta primor,
si volem aplegar-hó,
hem d’anar amb sos dits terrers.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
662
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sant Vicenç Ferrer,
vós treis aigo amb un paner
i no ne vessau cap gota.
Tres monges dins una bóta,
petites com a vellanes,
de resar tenien ganes
es dissabte de Nadal,
girant fuies de missal,
mentres deien ses matines.
¿No heu vistes dues sardines
qui escorxaven un porcell?
Una va perdre es capell
dins sa cova d’es Moixons,
i mogueren questions
qui cantaven s’Evangeli:
“Patris nòster, Pater celis”,
i sa missa està acabada.
Menjarem pa i sobrassada
i beurem un poc de vi
per passar aquest sant camí,
i direm que és Santanyí
una vila arraconada.
Sa mare, perque és sa fia,
no la gosa contradir
i la me deixa dormir
fins a les deu, cada dia.
Quan mir es vostros balcons,
portellons i persianes,
encara m’agafen ganes,
bona amor, de rallar amb vós.
Tradicionari de Mallorca
