Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.

D’alegria que tengué,
se colgà amb ses antipares,
com un dia d’alimares,
qui tot quant fan està bé.

Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
fadrí qui no du present,
no té feines a ca nostra.