-Ermitanet, ¿a on vas,
a peu, sense sa somera?
-Jo me’n vaig a la gravera
a cavar-me lo meu jaç.

Marieta, tu n’ets una
que té lo meu cor lligat:
me’n pren com un ca fermat
que té sopes dins un plat
i, tenguent talent, dejuna.

Fadrineta hi deu haver
que no ho fa coneixedor,
i puja més sa tristor
que no es castell de Bellver.