Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Artà
Núm de glosa
322
Volum
II
Altres cançons relacionades
Vostros uis són dos turments,
i jo som la turmentada:
jo som la que visc privada
de tots mos devertiments.
Si per sa cara tenc faltes,
sa culpa no la tenc jo;
jo et promet que tenc un cor
més hermós que es de ses altres.
Sempre vaig per camí clos
per no rompre ses antenes,
però per ses Magdalenes
faria cordes i trenes
per lligar lo vostro cos.
Tradicionari de Mallorca
