An es viudo, Catalina,
da-li es joc per escampat:
clavell que altri ha olorat
ja no fa s’olor tan fina.
Ja m’ho va dir el sen Pebre,
quan me mostrà de segar,
que entre sa terra i sa mà
sols sa fauç hi ha de quebre.
En Juan hostes m’envia
i jo no los vui tractar:
ell no ho val per s’alegria
que un té quan se n’han d’anar.