Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.

Diuen que dijous qui vé
és es dijous d’es compares
i s’altre es de ses comares
i s’altre es dijous jarder.

Ja s’ha acabat s’alegria
i tot és pena i tristor
quan veig que sa meva amor
me defuig de cada dia.