Francina-Aina, Francina-Aina,
ton pare m’ha comanat
que em carreguis bé es sac,
que p’es camí no me caiga.
Jo vaig prometre d’anar
a Lluc cinc-centes vegades,
estimat, si tu tornaves
alliberat de la mar.
Bona amor, com vos diran
que som morta i no tenc cura,
vendreu a sa sepultura
i ets ossos vos respondran.