Des que vos ne sou anada,
lo meu bé, de Son Maiol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.

-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!

Dolores tenia un nóvio
qui, per sa fira, li regalà
un pollastre blanc i negre
que tres pessetes li va costar.
Dolores ’gafa el pollastre
i el va posar amb so cap per amunt
i va dir a la seva sogra:
-Qui vol pollastre, que en compri un!-
La sogra, tota enfadada,
li fot punyada
i li esclafa es nas.
Li diu: -Nora, malcriada,
tu la m’has feta
i la’m pagaràs!