No tens que venir a sa casa
per comptes de festejar,
que no tenc cap aubardà
que et vénga bé, cara d’ase!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Alcúdia
Camp Semàntic
Befa, Bestiar equí, Festeig, La casa, Rebuig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
4632
Volum
I
Núm de pàgina
270
Altres cançons relacionades
Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Tradicionari de Mallorca
