Sa cara, amb pedaç eixut,
la’m rentaràs si m’arribes:
a mi em contes ses mentides,
i amb una altra tens es gust.
Maciana, empeny, empeny!
Empeny, empeny, Maciana!
Com ses cabres trauran llana
ses dones cobraran seny.
Jo som vengut de tan lluny
per veure’t, agraciada,
i n’has estat colgada,
i es teus veinats tenen llum.