Me’n pren com el qui s’abriga
abans de l’ennigulada:
abans d’estar departada
l’enyorança ja em castiga.
¿No trobau que és cosa trista
per un fadrí, fer carbó?
Que per guardar un sitjó
ja hi ha un mes que no l'he vista.
Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.